dimarts, 24 de octubre de 2017
Plaça Ajuntament, 1, Benavent de Segrià - 25132
Telèfon: 973777611 Fax: 973777627

Flora i Fauna

11/01/2015

Flora i fauna


Foto


Benavent de Segrià es troba situat dins la plana de Lleida i per tant la seva vegetació està molt modificada per lactivitat humana que lha eliminat, afavorint lagricultura. La seva altitud al nucli (235 metres) fa que la vegetació sigui la típica de la terra baixa (zona de boscos esclerofil·les), cosa que es pot comprovar en les petites clapes aïllades que queden dispersades pel terme. En aquestes mostres shi troben bàsicament alzines (Quercus ilex) i algun roure de fulla petita (Quercus faginea), sempre acompanyats de moltes plantes típiques dalzinar. En les clapes de les zones més seques sobservenprincipalment arbusts esclerofil·les com el tamariu (Tamarix gallica), largelaga (Ulex parviflorus), el timó (Timus vulgaris), la retama (Retama sphaerocarpa) i lespí alb (Rhamnus lycioides). A part daquesta vegetació també trobem les comunitats de ribera que recorren fidelment totes les conduccions de reg, i en les que larbre dominant és el vern (Alnus glutinosa), sempre acompanyat per xops (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor) i alguns freixes (Fraxinus angustifolia) i salzes (Salix alba).

 La fauna està també molt condicionada a lactivitat humana i per tant, majoritàriament es composa despècies dhàbits urbans i conreus. Entre els ocells, tres rapinyaires diürns i dos de nocturns es poden veure amb relativa facilitat: laguilot (Buteo buteo), lesparver vulgar (Accipiter nisus), el xoriguer comú (Falco tinnunculus), lòliba (Tyto alba) i el mussol (Atene noctua). Entre els ocells de mida gran shi poden veure diversos ardeids que visiten les bases de reg (bernats pescaires, esplugabous, alguns martinets blancs, ...), ànecs coll-verd (Anas platyrhynchos) i gallinetes daigua (Gallinula chloropus). Altres ocells que es poden veure pel terme, i en diferents hàbits, són el picot verd (Picus viridis), la garsa (Pica pica), la merla (Turdus merula), etc..., i a lestiu també la puput (Upupa epops), labellerol (Merops apiaster) i el cucut reial (Clamator glandarius). Els mamífers són menys visibles, però sovint es localitzen rastres de guineu (Vulpes vulpes), senglar (Sus scrofa), conill (Oryctolagus cuniculus), eriçó clar (Atelerix algirus), teixó (Meles meles), mustela (Mustela nivalis), i fagina (Martes foina). Per finalitzar amb la fauna parlarem dels rèptils i els amfibis que hi ha en el terme. Entre els primers es podenobservar sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica), molt comuns, el vidriol (Anguis fragilis), serps blanques (Elaphe scalaris), serps  daigua (Natrix maura) i algun llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida); entre els amfibis, la rana verda (Rana perezi), el gripau comú (Bufo bufo) i el gripau corredor (Bufo calamita). 

(Autor Rafel Rocaspana i Jové. Biòleg)

Mapa Web